Com prevenir el peu d’atleta

El peu d’atleta és la infecció per fongs del peu més comú entre la població en general, i entre esportistes, en particular. A l’estiu, el risc de patir-ne, augmenta. La prevenció, en aquests casos, és la millor opció per evitar que surti.

Com explica l’Enric Violan, podòleg esportiu, “s’anomena peu d’atleta a les  colònies de fongs que proliferen habitualment a la zona interdigital del peu, és a dir, entre els dits, especialment entre el quart i el cinquè dit encara que també pot aparèixer en altres zones com la planta, taló i fins i tot estendre’s a les ungles”.

Causes

Tot i que avui dia és un tipus d’infecció molt estesa entre la població en general de qualsevol edat i sexe, té especial incidència entre runners i esportistes de tot tipus, d’aquí precisament el seu nom. “És un tipus de fong que prolifera en condicions de calor i humitat. Una persona que utilitzi un calçat tan esportiu com de carrer molt tancat, elaborat amb materials poc o escassament transpirables i que tingui tendència a patir de sudoració excessiva del peu, tindrà més possibilitats a patir-ne”, assegura l’Enric.

Símptomes

Hi ha algunes senyals que ens poden alertar sobre la presència d’aquest tipus de fongs al peu. “Els signes més evidents solen ser: envermelliment o inflamació de la pell amb picor excessiu, cremor o coïssor i una espècie de butllofes que fan que la pell s’esquerdi i provoqui descamació”, comenta Violan. Davant de qualsevol símptoma, la recomanació és anar el més aviat possible al podòleg per a sotmetre’s a un diagnòstic i avaluació pertinents i iniciar de seguida un tractament per evitar la seva proliferació.

Tractament

Quan es diagnostica el peu d’atleta, el tractament acostuma a ser habitualment d’aplicació tòpica a base de pomades i/o pols antimicòtics. “En alguns casos”, comenta l’Enric, “si l’afectació és molt àmplia es pot recórrer també a un tractament sistèmic, via oral, mitjançant pastilles”.

Una de les característiques d’aquest tipus de fong és la seva gran resistència. Encara que pot desaparèixer seguint correctament la pauta indicada pel podòleg, el risc de que torni a manifestar-se és elevat. Com comenta l’Enric, “una cop s’ha patit de peu d’atleta, les probabilitats de que rebroti són molt altes i cada cert temps la persona pot patir-lo novament, sobretot si es propicien i afavoreixen novament les condicions de calor i humitat al peu”.

Prevenció

Tot i que el peu d’atleta no impedeix a un runner seguir corrent ni l’afecta a la seva marxa o ritme de cursa, si que és cert que pot ser incòmode per la picor o cremor que pot experimentar. Per evitar que surti, el millor és sempre la prevenció. Les mesures a seguir que recomana Violan són les següents:

- Evitar deixar els peus humits o mullats després de la dutxa. Per això cal assecar correctament tota la zona interdigital amb una tovallola, tros de paper o fins i tot fent servir un assecador. Si es pateix de peu d’atleta, l’assecat mai es farà mitjançant fricció o fregament sinó per contacte per evitar que la pell es trenqui.

- Escollir el mitjó adequat. Es recomana utilitzar aquells que estiguin elaborats amb fibres naturals com el cotó, llana, etc. Si hi ha tendència a una sudoració excessiva, s’aconsella anar canviant-los diverses vegades al dia.

-  Utilitzar sabatilles o sabates amb materials transpirables i naturals com la pell o el cuir i evitar al màxim el calçat amb un revestiment excessivament plàstic.

- Mantenir el peu ventilat el màxim temps que es pugui tant si es pateix de peu d’atleta como si no. Si està ventilat, estarà sec, no tindrà humitat i evitarà l’aparició d’aquest fong.

- De cara a l’estiu, es recomana extremar les precaucions i sobretot utilitzar calçat obert, tipus sandàlia, sempre que sigui possible.

Aquest és l'enllaç a l'article original: http://www.cmdsport.com/running/como-prevenir-el-pie-de-atleta/