En esta página web empleamos cookies propias para mejorar nuestros servicios. Si continúa navegando, acepta el uso de cookies. Puede obtener más información sobre las cookies que empleamos y sobre como limitarlas en nuestra política de cookies.
Accepto politica de cookies

BLOG

Article a la revista CMD Sport

21/05/2015

La millor sabata per a senderisme, bota o sabata baixa?


La majoria d’aficionats a la muntanya obliden, sovint, una de les parts més importants del seu cos quan fan senderisme: el peu. Quin és el calçat correcte que s’ha d’utilitzar? Què s’ha de tenir en compte a l’hora de comprar-lo?
En qualsevol esport o activitat física que hi hagi una implicació i mobilitat alta del peu és fonamental recórrer a un calçat adequat. Si parlem d’una activitat de muntanya com el senderisme, encara és més important que la persona utilitzi un calçat que li permeti caminar correctament, sense risc de possibles problemes o lesions. Com comenta Enric Violan, podòleg esportiu, “sempre farem una elecció en funció del tipus d’activitat que anem a fer a la muntanya, valorant també el tipus de terreny al que ens enfrontarem i les condicions climatològiques del moment”.

Bota o sabatilla?
Avui dia el mercat ofereix un gran ventall de calçat per a cada disciplina esportiva, inclosa l’activitat a muntanya. Un dels dubtes que normalment apareix entre els aficionats al senderisme és si s’ha d’utilitzar bota o sabatilla. L’elecció d’una o altra dependrà sempre de si estem davant un senderisme de mitja-baixa muntanya o de mitja-alta muntanya. “Per a baixa i mitja muntanya i en condicions climatològiques normals”, explica Enric, “la bota de trekking està perdent ús perquè, avui dia, la sabatilla ens està donant un grip o adherència molt bons. A més, tots els models disponibles al mercat ofereixen una transpirabilitat alta que disminueix el risc de que surtin butllofes. Per altra banda, amb una sabatilla arrosseguem menys pes i, en conseqüència, hi ha menys fatiga muscular. La bota estaria recomanada quan estem fent mitja-alta muntanya o bé quan sortim en unes condicions meteorològiques adverses de neu o gel. A més, en un senderisme de baixa-mitja muntanya el risc de que el turmell pateixi és baix perquè el terreny no és excessivament irregular. Si utilitzéssim bota, el peu no estaria treballant d’una manera correcta perquè es limitaria la mobilitat de l’articulació”.
De la mateixa manera que és important escollir adequadament el calçat de muntanya, també cal triar correctament el mitjó. “Ha de transpirar i per això buscarem un teixit molt natural com la llana de merino o qualsevol altre que tingui un component que permeti l’expulsió de suor. En funció de l’època de l’any i el clima del moment l’utilitzarem de més o menys gruix”, explica Violan.



Problemes d’una elecció inadequada
Una elecció incorrecta del calçat de muntanya pot derivar en seriosos problemes. Com comenta Enric, “en línees generals podem parlar de problemes dèrmics i problemes de l’aparell locomotor-biomecànics. Respecte als primers, el més habitual és la butllofa. En quant als segons, podem trobar-nos amb problemes musculars i articulars. El nostre aparell locomotor està format por tota una cadena muscular i articular que si no està ben anivellada des de baix, acabarà repercutint a un nivell superior”. 
Un dels errors més freqüents dels aficionats al senderisme és escollir el calçat per criteris bàsicament estètics, sense recórrer a professionals que poden assessorar-los adequadament. “En general, mai ha existit una cultura de l’esport i això ha provocat que la gent que surt a la muntanya es deixi guiar únicament per aficionats i gent formada per cases comercials. Desconeixen que els podòlegs esportius estem per a valorar el peu i aconsellar el tipus de calçat que s’ha d’utilitzar en cada cas”, afegeix Violan.

Com emprovar-se el calçat de muntanya
Quan una persona s’emprova un calçat de muntanya ha de tenir en compte dos criteris bàsics: l’amplada i la llargada. “Sempre recomano que quan es vagi a comprar, es vagi a un establiment que tingui diferents marques perquè tindrà més opcions de prova. Les hormes d’una mateixa marca varien poc d’un model a un altre. En canvi, l’horma de diferents marques si que presenten diferències. També és recomanable fer la prova de calçat a última hora de la tarda”, argumenta Enric.

Per a escollir el número correcte, Violan recomana treure prèviament la plantilla original del calçat, col•locar-la a terra i posteriorment posar el peu a sobre fixant el taló a la part posterior de la plantilla. “Tindrem clar si realment és el nostre número si per davant ens sobra un centímetre aproximadament. Si no trec la plantilla i poso directament el peu a l’interior del calçat serà molt difícil que pugui veure l’espai que hi ha. A més tot aquest tipus de calçat té una lleugera inclinació cap a endavant i per defecte sempre acabarem tocant la punta”.

Per a assegurar-nos de que és l’amplada adequada, “introduirem el peu al calçat i valorarem els espais laterals. Si noto que m’apreta, escolliré un altre model”.

Por últim, si hem d’adquirir una bota és important tenir en compte la seva flexibilitat. “Si és de canya mitja hem de ser capaços de poder flexionar-la o ens limitarà el turmell”. 

Tractament i prevenció de butllofes
La butllofa és la lesió més freqüent entre els aficionats als esports de muntanya i apareix per un problema de rescalfament de la pell en una zona de fricció, bé perquè el peu es mou en excés o perquè hi ha massa pressió. Como s’ha d’actuar quan apareix? Com explica Enric, “Si ja la tenim i sabem que està en una zona on ens afectarà la pressió o fricció, abans de sortir el millor és protegir-la”.

En el cas de que la butllofa aparegui durant una marxa, es valorarà l’opció de rebentar-la o no. “Si realment hi ha una molèstia important que ens impedeix seguir caminant normal s’haurà de rebentar perquè ens pot repercutir en l’aparell locomotor el fet de caminar malament. Per això la punxarem amb un imperdible, col•locarem a continuació un apòsit hidrocoloide i, finalment, protegirem amb esparadrap”.

Quan es vol prevenir la seva aparició, l’Enric recomana lubricar el peu abans de sortir mitjançant vaselina, talc o altres modalitats que evitin les friccions i baixin la temperatura del peu. Per últim, també cal tenir en compte que les ungles sempre han d’estar curtes, “però mai s’han de tallar el mateix dia de la sortida. Sempre es farà en línea recta evitant les arestes per a que no fregui amb el dit del costat i ens faci mal”, conclou Violan. 

Aquest és l'enllaç a l'article original: